Les dades sobre la població de Miramar no són fiables fins a finals del segle XVI. No obstant, es coneix l’existència en la partida de L’Alcúdia d’uns murs i restes arqueològiques, com a ceràmiques i fins i tot monedes romanes. L’actual municipi té el seu origen en l’època àrab. Després de la reconquesta cristiana, el poble serà donat a Sancho Ximenis. Segons l’historiador Felipe Perles, la població de Miramar va anar augmentant paulatinament fins a 1609, any en què l’expulsió dels moriscs va afectar en gran mesura a Miramar. De fet, el municipi va quedar pràcticament despoblat, quedant en 1646 amb únicament 20 cases, la qual cosa suposava una població de menys de 100 veïns. Miramar va ser repoblat llavors amb gents vingudes des de Luguria, a Gènova. Administrativament, la població de Miramar va ser afegida al ducat de Borja per María Enríquez de Lluna, duquessa de Gandia. Després d’aquest punt d’inflexió de l’expulsió dels moriscs, la població de Miramar començarà a repuntar. En 1735, segons el botànic Cavanilles, el padró arreplega 106 habitants. Aqueix ritme ascendent es manté fins als anys 1854 i 1885, en els quals dues epidèmies de còlera provoquen un descens del padró d’habitants. No obstant això, el fort desenvolupament econòmic del segle XIX farà que la població de Miramar augmente de forma espectacular. D’aquesta manera, en 1897, Miramar arriba als 800 habitants i és en 1930 quan supera els mil, xifra que no pot mantenir i perd durant el segle XX. No obstant això, durant les últimes dècades Miramar ha tornat a experimentar un desenvolupament considerable en tots els sentits, que ha provocat un constant augment del nombre de veïns. De fet, Miramar supera els 2.000 habitants en 2006 i, actualment, són més de 2.700 els habitants del nostre municipi.
SÍMBOLS LOCALS
Des dels anys 90 del passat segle, Miramar compta amb escut i bandera oficials, que serveixen per a simbolitzar i representar al nostre municipi.
ESCUT I BANDERA
L’historiador Felipe Perles va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de Miramar de confeccionar l’escut del municipi. Les seues investigacions van trobar en la Geografia General del Regne de València, publicada en 1918, un segell municipal de Miramar on es representava una banya de l’abundància com a símbol de la fertilitat de les terres de Miramar. Sota aquest símbol, Perles va proposar la inclusió de les armes de la casa Borja. Una vegada decidit i aprovat l’escut, es planteja disposar d’una bandera pròpia. Segons la legislació vigent, la bandera s’ha obtenir a partir d’un estudi detallat i, a causa de l’existència d’algunes banderes amb els mateixos colors que els escollits per Miramar, es va haver d’optar per una disposició transversal dels colors. Per tant, la bandera de Miramar va adoptar una forma rectangular amb una proporció de tres parts de llarga per dues d’ampla, és a dir, el doble de llarga que d’alta i terciada en alt. La primera de les tèrcies és roja, la segona o central d’or i la tercera, negra.
D’aquesta manera, Miramar es convertia en 1992 en un dels primers pobles de la Safor a obtenir un escut i una bandera pròpia, que avui dia simbolitzen i representen al nostre poble.